QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia

Institut Català d'Antropologia

Nº 27 (2011)                                          ISSN: 0211-5557

Más información   >>>>    http://www.antropologia.cat/......

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Monogràfic:   Naturalesa i/o cultura?. Un debat necessari

Coordinadora: Maite Ojeda Mata

SUMARI

------------------------------------------------------------------- 

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 27-43       (www.360grados.org)

Usos i abusos del determinisme biològic
 Begoña Vendrell Simó

Resum:   Per què natura i cultura de vegades estan separades per un abisme dins d'algunes cultures, i en d'altres semblen parts de la mateixa peça? El pensament dualista és força estès, força comú, i domina l'antropologia. L'oposició entre cultura i natura no és pas universal, sinó que aparegué força tard en el decurs del desenvolupament del pensament occidental. La revolució mecanicista que experimentà el món occidental fou allò que comencà aquesta separació: la natura es tornà objecte d'estudi científic, un objecte a explotar i amenaçar, inclús a controlar. La cultura es concebeix per tant des d'aleshores com una realitat per se diferent d'una natura, que és la condició originària de la humanitat i la resta d'éssers vius i que ofereix al pensament abstracte-simbòlic- una plètora d'analogies. Igualment, la idea holística de cultura no pren la natura com la seva contrapartida directa, i la natura no exclou la cultura del seu devenir. Per això, cal que tant la biologia com l'antropologia adoptin un cert pensament monista a l'hora d'abordar aquestes qüestions, tot intentant adoptar una conciliació entre ambdós conceptes i aconseguir una unitat de substància.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011):  45-63       (www.360grados.org)

La copia de los hechos. La biomedicina, el poder y sus encubrimientos
 Angel Martínez Hernáez

Resumen:  En los últimos treinta años, la antropología ha ampliado su espectro de objetos etnográficos para incluir la práctica y el discurso biomédicos y científicos. Entre los factores que han posibilitado esta inclusión destaca la disolución de las fronteras tradicionales entre ciencia y creencia. No obstante, el análisis de la ciencia y la biomedicina implica algunos desafíos a la hora de abordar el lenguaje científico, entendido en las versiones más positivas como el espejo de la naturaleza. ¿Cómo dar cuenta de las dimensiones culturales y sociopolíticas de la ciencia si su lenguaje se presenta como la copia de los hechos? Este artículo explora la forma singular en que el lenguaje científico niega su naturaleza social y política en el contexto de la biomedicina y de la psiquiatría bomédica. el texto indaga no tanto en la relación de la biomedicina con el poder, como en los artificios que encubren esta relación. 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 65-79       (www.360grados.org)

Nature and Culture: some thoughts on race, sexual orientation and science
 Peter Fry

Resum:  Aquest treball contempla tres dicotomies i el paper de la ciència en la seva generació i reprodució: natura/cultura, heterosexualitat/homosexualitat, i les races blanca i negra. Amb la seva comparació s'espera proporcionar encara més exemples de com l'objectivitat de la ciència està constituïda pel context social en què es desenvolupa: com la "raça" pot ser negada per la teoria genètica, però reinstaurada per la farmacogenètica i la indústria farmacèutica , a partir de les categories folk d'Europa occidental i Amèrica del Nord, que també defineixen les variables utilitzades pels investigadors sobre el desig sexual. En ambdós casos, ens trobem davant el que Robert King Merton anomena la profecia que s'autocompleix, o el que el filòsof Ian Hacking anomena l'efecte de bucle. La premisa bàsica i potser implícita que la raça i l'orientació homosexual i heterosexaul existeixen en la naturalesa com una profecia per als resultats de la investigació que, inevitablement, acaben de ratificar la seva existència coma entitats naturals.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 81-95       (www.360grados.org)

La nature de la parenté
 Anne Cadoret

Resum:  La vielle question des liens entre nature et culture s'apparente à un serpent de mer: elle disparaît et resurgit sans fin. Ainsi, en est-il de la question de la parenté. Si la mère n'est pas toujours la femme qui accouche, comment se construit la filiation et comment désigner tous les personnages de la parenté? Que nous dit l'ordre familial d'aujourd'hui sur ces questions? Je ne prétendrais pas y répondre, mais me propose seulment de mettre à plat les situations familiales actuelles- à partir principalment de l'exemple français- pour éclairer la manière dont elles se posent et espérer ainsi mettre une petite pierre sur le chemin d'une réponse. Nous constatons que les nouvelles configurations familiales subissent encore dans leur construction, le poids du modèle familial de référence d'un seul père et d'une seule mère, parents et géniteurs de leurs enfants, alors qu'elles se conjuguent bien mal avec ce modèle. J'essaierai de m'interroger sur ce poids. Puis, alors que la petite histoire du recours à un tiers dans l'établissement de la filiation se complexifie, je me pencherai sur l'établissement de la filiation dans les situations d'adoption et de nouvelles techniques de Reproduction (NTR)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 97-122       (www.360grados.org)

El dilema antropocéntrico. Notas sobre la economía política de la naturaleza de la cultura indígena
 Stefano Varese

Resumen:  En este texto se exponen algunas reflexiones sobre la relación de los pueblos indígenas con aquella esfera de la realidad que en occidente llamamos "naturaleza" y se hace una crítica a la dicotomía oposicional naturaleza/cultura del racionalismo antropocéntrico occidental-que ha justificado y sigue justificando la opresión y explotación de los indígenas- a través de un recorrido sobre de las bases morales de la territorialidad indígena y de la relación cultura-naturaleza que sustentan la vida socio-biológica de los pueblos indígenas. En las comunidades indígenas de la Amazonia el sector de la econmía de subsistencia (economía social) con sus reglas culturales estrictas de reciprocidad, complementariedad, diversidad, formalización ritual y sacramental, y densidad espiritual tiene un papel hegemónico que da forma a toda la red de relaciones sociales internas en términos de una "economía moral" que involucra a la totalidad de los organismos y personas en la red dinámica de relaciones.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 123-139       (www.360grados.org)

Formes de comunicació ameríndies, entre la natura i la cultura
 Montserrat Ventrua i Oller

Resum:  Després d’una reflexió entorn el lloc dels animals en ontologies tan diferents com la occidental medieval i l’ameríndia, i d’una reflexió sobre la importància del llenguatge i d’altres formes de comunicació i de representació d’aquestes visions de món particularment en aquelles darreres – com ens mostren els corpus mítics, les pintures i altres treballs corporals, o les representacions gràfiques d’aquesta relació en suports materials com la ceràmica –, el text planteja la importància de considerar el lloc que ocupa l’ésser humà en els sistemes de classificació en relació a l’animalitat i particularment el llenguatge en les seves diverses manifestacions com a mitjà per excel·lència per a observar la relació, contínua o discontínua, entre humans i no humans.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 27 (2011): 141-147       (www.360grados.org)

Normar la vida. Sobre el derecho ante la investigación biomédica
 Maria Casado

Resumen:  Si existe una contraposición entre naturaleza y cultura, pero las relaciones entre ambas concepciones no resultan ni unívocas ni fáciles de demarcar, algo parecido sucede cuando el punto de mira es el derecho y sus relaciones con “la vida”. El derecho y la ciencia entran en clara relación en el momento en que la actividad científica repercute en los bienes y las personas, como es el caso de las biotecnologías. Puede decirse que el derecho constituye un marco común de acuerdo regulador de la actividad científica.
 Que ese marco no se convierta en un corsé depende de nuestra capacidad de evolución y de hacer funcionar de forma transparente los mecanismos de información y control mediante entramados normativos que constituyen el aporte de medidas éticas, sociales y jurídicas que hacen que una sociedad sea verdaderamente democrática a la hora de decidir las políticas públicas.

 
Ressenyes bibliogràfiques
 
Carme Fitó (2010): Identidad, cuerpo y parentesco. Etnografía sobre la experincia de la infertilidad y la reproducción asistida en Cataluña. Ediciones Bellaterra
 Carme Vega-Monteagudo
 
Christian Bromberger (2010): Trichologiques. Une anthropologie des cheveux et des poils. Montrouge: Bayard Editions
 Joan Frigolé Rexach
 
Mónica Marínez Mauri y Cristina Larrea Killinger (2010): Antropología social, desarrollo y cooperación internacional. Introduciión a los fundamentos básicos y debates actuales. Barcelona: Editorial UOC
 María Eugenia Mellado
 
Lluis Duch (2010): Religió i comunicació. Barcelona: Fragmenta Editorial
 José Sánchez García