Sumario:
QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia
Institut Català d'Antropologia
Nº 28 (2012) ISSN: 0211-5557
Más información >>>> http://www.antropologia.cat/......
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Monogràfic: ESTUDIS D'ETNOLINGÜÍSTICA AFRICANA
Coordinadors: Celeste Muñoz i Jacint Creus
Amb el suport del Proyecto PCI de la AECID "Archivo Electrónico de la Memoria Oral de los Pueblos del Níger" (AP/036015/11), coordinat per Yolnada Aixelà (IMF-CSIC) i per Hamidou Seydou Hanafiou de la Universidad Abdou Moumouni de Niamey (Níger) i del Servei de Recerca i Protecció (IPEC) de la Direcció Genral de Cultura Popular i Tradicional del Dpt. de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Sumari
El context de la literatura oral africana a l’acadèmia d’avui
Celeste Muñoz Martínez, Jacint Creus Boixaderes ..... 5-7
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 9-28 (www.a360grados.net)
«Quan donar nom és desitjar» : l’exemple dels elogis d’infant en els Zarma de Níger
Sandra Bornand
Resum: Cet article porte sur un genre discursif particulier, chez les Zarma du Niger, le ize zamu, ou “éloge d’enfant”; un genre qui s’inscrit dans la tradition orale féminine. Les mères adressent à leurs enfants des éloges sous la forme de poèmes, dans lesquels elles expriment leur attachement à leur enfant par l’établissement de liens avec un ou plusieurs homonymes célèbres. Ces poèmes évoquent alors des modèles et reflètent ce que les mères souhaitent à leurs enfants. Pour schématiser, je vais donc m’intéresser, d’une part, à ce qui est au centre de ce genre, le nom, d’autre part, à ce que les jeux de langage permettent: l’expression de l’attachement de la mère envers son enfant, une attitude qui est l’objet de nombreux interdits, et que ce genre est le seul moyen de contourner; expression de l’attachement qui se transforme alors en souhait de ce qu’elles aimeraient que leur enfant deviennent. Nomination, jeux de langage et performativité sont alors les trois aspects de l’éloge de l’enfant qui permettent aux mères d’arriver à leur fin. C’est ce que je montrerai en concentrant mon propos sur un éloge d’enfant spécifique, destiné à un dénommé Boubakar.
Paraules clau: tradició oral femenina, elogis d’infants, zarma
Abstract: This article focuses on a specific discursive genre among the Zarma of Niger called ize zamu (children’s praise), a genre belonging to the women’s oral tradition. Mothers praise their children in poems in which they express their attachment to their children by linking them to one or several famous persons of the same name. These poems thus evoke role models and reflect what mothers wish for their children. This article explores both what is at the centre of this genre – the name – and what these language games enable: the expression of the mother’s attachment to her child, an attitude subject to numerous prohibitions that this genre is the sole means of circumventing; an expression of attachment that is transformed into the mother’s wish for her child’s future. Naming, language games and performativity are thus the three aspects of children’s praises that allow mothers to attain their objective. This is demonstrated through analysis of a specific instance of praise, addressed to a child named Boubakar.
Key words: women’s oral tradition, children’s praise, Zarma
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 29-53 (www.a360grados.net)
De l’abandonament a la integració? La tasca de recopilació del P. León García a la guinea espanyola, 1908-1913
Jacint Creus
Resum: No sé si en les nostres aproximacions actuals a la literatura oral hem de respectar sempre els nostres ancestres. Sí que és veritat que moltes vegades tractem com a clàssics autors que, simplement, són anteriors. I sovint ens hi acostem amb massa reverència, com si els textos que ens van fornir ara fa cent anys fossin els més purs que tenim a l’abast. No voldria caure en cap mena d’iconoclàstia de baixa volada, en aquest article, però el començo a escriure convençut que, si les nostres limitacions inclouen el context en què estem situats, una mateixa llei de restriccions afecta els autors colonials, fills de la seva època, de la seva situació i de la seva posició envers aquells africans de qui ens volien explicar les cultures. L’article es proposa com a objectiu descobrir algunes de les manipulacions que els recopiladors de l’època colonial van introduir en els textos orals recollits; de quina manera aquestes alteracions conscients de les paraules i dels relats dels seus informadors s’han de relacionar amb la ideologia de la colonització; i fins a quin punt van saber rectificar. Ho faré a partir d’una anàlisi inicial de les primeres col· leccions de contes de Guinea Equatorial que es van publicar, les que el P. León García ens va fer conèixer des de les pàgines de la revista La Guinea Española entre 1908 i 1913.
Paraules clau: Guinea Ecuatorial, ideologia colonial, literatura oral
Abstract: Current approaches to oral literature may show our predecessors excessive respect, treating them as classic authors simply because they preceded us. Our attitude is often reverential, as if texts written a hundred years ago were purer than more recent work.
While I am not an iconoclast, I am convinced that if we are limited by our historical context, the same is true for colonial authors, who were products of their time, their situation, and their position relative to the Africans whose cultures they set out to describe. This article reveals some of the manipulations that collectors of the colonial period introduced into the oral texts they recorded; the ways in which their conscious alterations of their informants’ words and stories are related to colonial ideology; and the extent to which they were able to correct this. My argument is based on a preliminary analysis of the first published collection of tales from Equatorial Guinea, known to us through the translations of Fr. León García, which appeared in the pages of the magazine La Guinea Española between 1908 and 1913.
Key words: Equatorial Guinea, colonial ideology, oral literature
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 55-73 (www.a360grados.net)
Un tipus d’enunciació en context ritual: els cants dels funerals moose (Burkina Faso)
Alice Degorce
Resum: L’objectiu d’aquest treball és oferir una anàlisi de les condicions d’enunciació de la paraula en un context particular, el dels rituals, i després d’una forma més específica, el de les cançons. A partir de l’exemple dels cants fúnebres dels moose de Burkina Faso, ens agradaria plantejar la qüestió de què fa específics aquest ritual i el discurs cantat, tant des de l’estudi de les seves performances i dels seus continguts semàntics. Les pràctiques dels cantants se situa a mig camí entre el que són les limitacions imposades pel ritu i les possibilitats de creativitat atorgat pel context ritual mateix, la qual cosa fa que aquests discursos puguin contribuir al procés de funeral i al progrés del dol.
Paraules clau: enunciació, cants de rituals funeraris, moose
Abstract: This article analyzes the conditions for speech acts in a particular context, that of ritual, and for a specific form, that of song. The example of the funeral chants of the Moose of Burkina Faso allows us to pose the question of what makes this ritual and sung discourse specific, in terms of both its performance and its semantic content.
The singers’ practices are situated halfway between the constraints of the rite and the creative possibilities offered by the ritual context itself. This allows these discourses to contribute to the ritual process and to facilitate the work of mourning.
Key words: speech acts, funeral chants, Moose
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 75-94 (www.a360grados.net)
«Cantar per moldre, cantar per no plorar»: L’expressió del patiment femení en l’entorn rural senufo
Marie Lorillard
Resum: A les zones rurals senufo de l’Àfrica occidental, les tradicions orals tenen una gran importància en la vida quotidiana. Al voltant de la pedra de molí, a l’ombra dels murs de la seva concessió, les dones comencen a cantar, mentre molen els cereals. Aquesta és una oportunitat perfecta perquè expressin les seves emocions reprimides, per posar en paraules les penes de la pobresa, la desgràcia, les dificultats de la vida domèstica o fins i tot els dolors de dol. Aquest article examina de prop aquest repertori de cançons exclusivament de dones i tracta d’entendre com es beneficien les dones a mesura que alliberen el seu patiment a través de paraules.
Paraules clau: dones senufo, cants de moldre, forma i intenció
Abstract: In West Africa, among the rural Senufo people, oral traditions are at the heart of daily life. Gathered around the millstone, shaded by the walls of their concession, the women break into song as they grind millet and other grains. This is a perfect opportunity for them to express their pent-up emotions, to put into words the sorrows of poverty and misfortune, the difficulties of domestic life or even the pain of bereavement.
This article aims to examine more closely this repertoire of exclusively female songs and to attempt to understand how they benefit these women as they release their suffering through words.
Key words: Senoufo women, grinding songs, form and intention
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 95-126 (www.a360grados.net)
Immortals…? sobre el primer cant d’«un mvët de Zwè Nguéma»
Lluís Mallart Guimerà
Resum: Des de fa temps aquest autor està estudiant el mvët (relat èpic fang) cantat pel trobador Zwè Nguéma l’any 1960 a Anguia (Gabon), gravat per Herbert Pepper, transcrit i traduït al francès pels linguistes Mr. i Mme. de Wolf i publicat pels Classiques africains l’any 1972. En una primera aproximació d’aquest excel·lent text, model d’una obra científica, es va centrar en els interludis que formaven una unitat tan formal com temàtica diferent de la resta del text. L’estudi d’aquesta resta del text, encara lluny de ser acabat, li permet –en aquest article– establir una nova distinció entre el primer cant i tots els altres, del segon al dotzè, que formen dues parts ben diferenciades; aquestes, juntament amb aquella dels interludis, constitueixen tres parts essencials a través de les quals es pot veure de quina manera els trobadors africans de l’arpa cítara mvët combinen a través de la música i de la poesia un discurs èpic, fantàstic i meravellós, proper, de vegades, a la ciència-ficció: no hi falten ni ales de ferro que fan volar els homes, ni boles voladores que permeten travessar els espais... L’estudi monogràfic d’algun d’aquests relats de mvët sembla un pas previ i indispensable per poder contribuir a lliurar alguna consideració d’ordre general a la comprensió d’aquest gènere literari.
Paraules clau: mvët, literatura oral fang, etnografia de l’epopeia
Abstract: For several years I have been studying the mvët (Fang epic tale) sung by the troubadour Zwè Nguéma in 1960 in Anguia (Gabon), recorded by Herbert Pepper, transcribed and translated into French by the linguists Paul and Paule de Wolf, and published by Les Classiques Africains in 1972. My initial study of this excellent work centered on the interludes, which constitute a formal and thematic unit distinct from the rest of the text, the analysis of which, though still far from complete, allows me to establish a new distinction between the first song and the others, from the second to the twelfth, which form two clearly differentiated parts. These, together with the interludes, constitute the three essential elements that allow us to see how African mvët troubadours combine music and poetry into a fantastic epic that sometimes comes close to science fiction, complete with iron wings that help men to fly, and flying balls that permit space travel. A monographic study of a particular mvët epic tale seems an essential first step toward a more general understanding of this literary genre.
Key words: mvët, Fang oral literature, ethnography of epic tales
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 127-152 (www.a360grados.net)
El pájaro que entró por la boca y salió por el culo de un hombre: mitos y cuentos africanos e internacionales (de ATU 235C* a ATU 715A)
José Manuel Pedrosa
Resum: Según el catálogo internacional de relatos de Aarne-Thompson-Uther, el cuento tipo ATU 235C* (Un pájaro se hace vestidos nuevos) no había sido nunca documentado en África. Según el mismo catálogo, el tipo ATU 715A (El gallo prodigioso), sí había sido atestiguado en África, pero solo en Túnez. En este artículo se presentan versiones de esos dos tipos registradas entre los hutu de Ruanda, los fang de Guinea Ecuatorial y los fon de Benín. Se analizan las relaciones y elementos comunes (y los diferentes) que hay entre ambos tipos, y también la conexión de los dos con los paralelos que han sido registrados en la tradición hispánica en castellano y en catalán, y con otras tradiciones internacionales, en especial las asiáticas.
Paraules clau: literatura oral fang, literatura oral hutu, literatura oral fon
Abstract: According to the Aarne-Thompson-Uther international folktale catalog, the tale type ATU 235C* (A bird makes new clothes) has never been documented in Africa.
According to the same catalog, type ATU 715A (The prodigious cock) has been found in Africa, but only in Tunisia. This article presents versions of these two types recorded among the Hutus in Rwanda, the Fang of Equatorial Guinea and the Fon of Benin.
The aim is to analyze the relationships, commonalities, and differences between these two types, and their connections with parallels from the Hispanic tradition recorded in Spanish and Catalan, and with other international traditions, especially Asian.
Key words: Fang oral literature, Hutu oral literature, Fon oral literature
------------------------------------------------------------------------------------------------------
ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 28 (2012): 153-174 (www.a360grados.net)
Le proverbe igbo en ligne: une sagesse partagée.
Francoise Ugochukwu
Resum: Le proverbe, qualifié par Achebe d’huile avec laquelle on mange les mots, a toujours été important en pays igbo. Garantie de sagesse et qualification à diriger les affaires locales, il est recherché, appris et utilisé en conversation. Aujourd’hui, il passe en ligne, dans les courriels et les forums, où il prouve sa vitalité. Il y est d’autant plus vivant que de nombreux Igbo, conscients du danger qui menace leur langue du fait de l’influence grandissante de l’anglais, se mobilisent pour recueillir et mettre par écrit le plus de détails possible concernant leur culture et en particulier les genres oraux. Ils mettent à contribution pour cela non seulement leurs compatriotes du pays igbo mais aussi et surtout la diaspora igbo dispersée aux quatre coins du Nigeria et du monde, multipliant les sites interactifs susceptibles de permettre la compilation des données.
Parmi ces sites, on peut compter les sites Internet de revues, les dictionnaires et autres publications en ligne, les forums et les réseaux sociaux. Nous ferons rapidement le tour de quelques-uns de ces sites avant de nous intéresser aux profils des internautes qui s’y retrouvent, à leur présentation et à leur emploi des proverbes, ainsi qu’aux moyens mis en oeuvre par les uns et les autres pour assurer la transmission de cette sagesse orale.
Paraules clau: Nigeria, Igbo, proverbes, internet
Abstract: Proverbs, described by Achebe as “the palm oil with which words are eaten,” have always been important in Igboland. They are highly valued as a mark of wisdom, learnt as a step to leadership and used in every conversation. Today, proverbs have gone online, and emails and forums show the vitality of this oral genre, especially since many Igbos, acutely aware of the danger to their language posed by the hegemony of English, have been scrambling to collect and put into writing as many details as possible concerning their language and culture, proverbs in particular. To succeed in this endeavor, they call on other Igbo speakers both at home and abroad to contribute to this effort by opening interactive websites to facilitate data collection. This article briefly surveys some of these websites (online journals, dictionaries and other online publications, forums and social networks) before turning to a consideration of their users’ profiles, use of proverbs, and strategies for ensuring the transmission of Igbo traditional wisdom to future generations.
Key words: Nigeria, Igbo, proverbs, internet
|
